Oriol Curriu: «El canvi físic m'està portant cap a Pere Tomic, també en la manera de ser»

Pàtria serà una pel·lícula eminentment berguedana. No només per haver estat gravada, en part, en alguns dels monestirs, pobles i paisatges més bonics del Berguedà, sinó també perquè un dels seus personatges, humil però essencial, resulta clau per al desenvolupament de la història. Pere Tomic, monjo al Monestir de Sant Llorenç de Guardiola de Berguedà, és la mà que fa perdurar la llegenda, la ploma que en deixa constància i un d'aquells personatges poc vistosos però entranyables i essencials. El berguedà Oriol Curriu en serà el responsable. De mirada clara i barba espessa, el jove d'Avià de 26 anys simbolitzarà aquella persona perseverant, treballadora i humil que s'estima que Tomic va ser. Així ho explica en una entrevista a NacióBerguedà, i així en vol deixar constància a la pel·lícula dirigida per Joan Frank Charansonnet.

- Oriol Curriu és avianès i, amb només 26 anys, ja participarà en una pel·lícula que acumula grans aspiracions. Vostè és actor, però quin és el començament del seu viatge?
- Jo des dels 12 anys que estic en teatre amateur al Berguedà. Per una banda el volia estudiar, però també va coincidir amb el moment en què et diuen que la cosa pinta molt malament. I també és cert que hi havia una altra vessant que em motivava molt, que era la fisio, i vaig anar tirant per aquesta branca just quan em van proposar fer les proves per a l'Institut del Teatre. De fet, me n'anava a França, però vaig decidir provar-ho i va ser com una volta de 360º. 

- Per tant, la vocació de ser actor li va canviar totalment els plans...
- Sí, i ara faig segon de l'Institut del Teatre. 

- I com va ser la seva introducció en el món Pàtria?
- Coincidències de la vida, vaig decidir apuntar-me un cap de setmana a un curs que feia en Joan Frank. Jo sóc molt de veure quines cartes et porta la vida i llavors decideixes quines jugues i quines no, i la seva trobada em va portar fins aquí. 

- El va portar fins al món del cine. Millor cine que teatre?
- Just ara a l'abril o maig farà un any que començo a explorar la via del cinema. És encara molt tendre. 

- Però què li sembla aquest món?
- Des del punt de vista de l'actor, trobo que és fascinant. Trobo molt interessant el teatre perquè l'actor sempre treballa des de l'àrea aquí. És el present i cada dia t'enfrontes a la mateixa situació i intentes passar pels mateixos punts, però cada dia és un moment únic i present. I al cinema, això és puntual, però allò que facis quedarà gravat i ha de ser allò en el seu punt just. En el cinema no tens l'oportunitat del demà. I ara que estic en el moment d'aprendre, trobo molt interessant les dues vessants. - És habitual formar part d'un projecte com Pàtria només portant dos anys en el teatre professional?
- No ho sé, jo ho trobo molt emocionant. És una experiència que m'ha anat venint i aviam cap a on s'encamina tot plegat. El meu personatge és molt humil, molt petit, però important perquè és l'únic que realment va existir en aquesta història. I això és el més bonic del personatge, el que inspira a trobar matisos. 
 
- Què creu que el director va veure en vostè per a realitzar aquest personatge? Hi va influir el fet de ser berguedà?
- Penso que això va ser un punt a favor, però el Joan Frank, el que sempre m'ha transmès, és que sóc molt treballador i molt estudiós. Tinc molt poques hores, però compagino institut, laboratori i feina de fisio, que la tinc aquí a dalt. I és constantment anar buscant hores i anar ocupant-les. En aquest sentit em va dir que m'assemblava al Pere Tomic. 

- Què ens pot explicar d'aquest personatge?
- Que és l'únic que sabem que va existir en aquell moment i que és un personatge clau. En Pere Tomic no sap, en cap cas, que acabarà participant en una cosa que al final ha marcat la història de Catalunya. 

- Alguna cosa més?
- Que era un noble introduït a l'Església. És un personatge molt curiós per tot el tema de l'estudi, del coneixement. I en aquell moment, l'única manera que es tenia per aprendre era dins de l'Església. Ell no acaba de ser monjo del tot, tot i que sí una mica, però el que realment li interessa és l'estudi, i es passa hores a la biblioteca transcrivint llibres i pensant. El que el mou és la curiositat i, davant d'això, de cop li ve un personatge que li diu que el necessita. El Pere Tomic escriu tot el que està passant. 

- Com s'ha hagut de preparar el personatge?
- És complicat, perquè la informació que hi ha és molt poqueta. A partir del que escriu, pots fer-te una mica la idea de com pensa, però estem parlant del segle XV. Tenim molt poca documentació sobre ell. 

- Un personatge, que s'ha hagut de preparar, també físicament...
- Jo porto sis mesos amb tot el procés de la barba. Pensant a llarg termini, fins que no em torni a recuperar a mi mateix, hauran passat 10 mesos. Al principi ho vius amb tota la il·lusió, però hi ha dies que penses: Què fas amb tant pèl? El canvi físic m'està portant cap a en Pere Tomic, també en la manera de ser. 

- Es podria dir, fins i tot, que vostè se sent còmode amb aquest personatge...
- La veritat és que sí. A part, el Joan Frank té molt ull amb tot això. 

- Com a actor jove, a més, tindrà la possibilitat d'actuar amb professionals de renom com, per exemple, Boris Ruiz. Què n'espera?
- Bé, trobar-te amb ell i també amb altres com Joan Massotkleiner o Miquel Gelabert, que és gent que tu havies vist a la tele, penses: Uau, potser m'acolloniré! Però et transmeten una tranquil·litat, serenor i respecte per la feina ben feta que a mi em fa treballar molt bé. Vaig pensar que aquest era el camí, que entre tots faríem un projecte comú. És molt enriquidor personalment, i alhora molt emocionant. 

- Després d'aquesta primera pel·lícula, quina és la seva voluntat? Continuar intentant entrar en el món del teatre i el cine, o dedicar-se a la fisioteràpia?
- És que és complementari. El que més m'ha acabat lligant per voler treballar com a actor és posar-te a la pell dels altres. Això és una connexió cos-ment. El cos és el que treballem els fisioterapeutes, de manera que si fas la barreja, acabes entenent el cos com un tot. I ara mateix estic aprenent coses de fisioteràpia amb el teatre, però des d'altres enfocaments. M'agradaria agafar tots els coneixements i interrelacionar-los per comprendre bé el cos humà. 

- Un somni possible, però també probable?
- Serà complicat poder compaginar les dues coses trobant un punt en comú, però em dóna la sensació que entreveig cap a on podria anar, ja que el món de la fisioteràpia és encara molt verge. Just ara la gent comença a entendre aquesta figura com a peça clau per a recuperar-te. Qui sap, jo aniré veient cap a on em porta la vida, però si puc treballar com a actor, encantat.