Mirra

El temps passa i les tradicions ens mantenen la identitat, però tot evoluciona i, malgrat els simbolismes atribuïts o inventats, hi ha situacions que no es poden evitar.

Quan van arribar ses majestats, els pastorets es van fer a un costat i els van deixar passar al davant perquè podessin adorar l’Infant. Amb una cerimoniosa genuflexió van prostrar-se als peus del bressol del redemptor i es van mantenir en la postura un llarg moment durant el qual es va fer el silenci. Un silenci de respecte, un silenci espontani, un silenci absolut; silenci. Ningú deia res. La Marededéu, adolorida encara pel part de feia dotze dies, no podia apartar la mirada del seu fill. Santjosep, repenjat al bastó florit, intentava mantenir-se dret, malgrat les rampes a les cames i el fred de tants dies de rebre visites (afortunadament, aquesta ja era l'última i ell, que ho somiava tot, ja ho sabia: un cop haguessin marxat aquells tres avis i els camells, ja podrien desmuntar el pessebre i reorientar la seva vida evangelis enllà). L'angelet de la teulada va deixar de cantar l'al·leluia enrogallat de tant esgargamellar-se a la intempèrie. El bou va parar de mastegar i mantenia el seu xiclet de palla sota la llengua. I la mula, que havia aixecat la cua disposada a... doncs això, que es va quedar amb la cua aixecada i ja està.

Després d'aquest parèntesi, el rei blanc va tossir i, encara amb tot i tothom aguantant la respiració, va presentar un cofre ple d'or lluent al Nenjesús. A continuació, el rei ros va fer un pas endavant i li va oferir un saquet ple de perfumat encens al Messies. I, finalment, el rei negre li va regalar una corbata.

Quan van haver marxat, la mula va acabar el què havia començat, el món va seguir girant com si res no hagués passat i ningú es va adonar que l'estel havia passat de llarg. 

Xavier Gonzàlez-Costa va començar a viatjar als vuit anys acompanyant a Juli Verne i a Tintin. Després, de gran, ha anat a veure si és veritat, cooperant amb la desapareguda organització “Viatgers sense Fronteres" que va presidir des de la seva fundació. És escriptor autodidacta, de formació acadèmica en el món de les ciències. Ha guanyat diversos premis de poesia i de teatre. Com a actor, porta més de vint-i-cinc obres de teatre al sarró del Garrofa, que va interpretar durant vint-i-sis Nadals als Pastorets de Berga.

Yorgos Konstantinou és un polipàtrida i políglot d'arrels balcàniques i empelt berlinès autotransplantat a Cercs. Treballa d'enginyer visual, cartoonista, il·lustrador, muralista, facilitador gràfic i historietista a www.imagistan.com i com educador, creador i facilitador de jocs de pau a www.irenia.net.