La Patum de la Pietat, una petita joia

Desconeguda per molts, esdevé una "escola" d'allò més interessant per als no-berguedans

Bernat Ferrer

10 de juny del 2014

Un dels plens del carrer de la Pietat de Berga, aquest diumenge. Foto: Bernat Ferrer/NacióLaFlama.

"La Patum de la Pietat és un bona escola de Patum", assegurava l'estudiós de la festa i col·laborador de NacióBergueda.cat i NacióLaFlama.cat Ramon Felipó al llibret del programa d'actes de la Patum del carrer de la Pietat d'enguany. I encertava de ple. Des de 1962, l'associació de veïns del carrer de la Pietat de Berga (el Berguedà) organitza el cap de setmana de Pasqua Granada la seva Patum particular que, de facto, esdevé tant un preludi de la festa en si com una via per iniciar els més petits en el ritus festiu.

La celebració del barri no es proposa competir amb el Corpus de Berga. Amb música enllaunada i figures dutes per nens i joves, construïdes originàriament pels propis veïns, la festa esdevé una aproximació entranyable a la celebració que ha esdevingut patrimoni de la Humanitat. Però la canalla aprèn a executar-hi els passos adients, interioritza uns rituals i pren consciència que la gran festa és a tocar.

Felipó sosté que la Patum del barri de la Pietat és una bona mostra del fet que "la canalla de Berga jugava a fer Patum per les places i carrers" abans de l'arribada de les noves tecnologies. La ciutat "tenia diverses Patums de carrer, fetes amb la il·lusió i enginy com la de la plaça de les Fonts, Vall de baix o carrer de mossèn Huch, que va deixar-se de fer a cap al 1929, o com la del Barri de Pinsania, d'on va sortir la Patum Infantil actual", explica. I de totes aquestes Patums de barri, l'única que s'ha conservat és la de la Pietat.

Una petita joia a l'abast de tothom, tot i que coneguda per pocs. La canalla de fora de Berga té a tocar les maces, els cavallets, les guites i els nans -una situació inimaginable per Corpus. I pot imaginar-se que viu la festa berguedana en primera persona. Pot imaginar-se que es troba a la plaça de Sant Pere esquivant les espurnes dels plens. I, l'endemà, al col·legi, la festa es magnifica davant dels ulls dels companys. I se n'estén la llegenda.