Betirako; el record de Sílvia Prat «per sempre més»

Un any, 365 dies i molts segons. Moments, pensaments, llàgrimes i somriures. I entremig d'això, milions de records. La pèrdua de Sílvia Prat i Bernades el 21 de setembre del 2016 va deixar, en molts berguedans, un buit. Una amargor que s'ha repetit i es repetirà, però que les persones que l'envoltaven, el seu cercle més proper, ha volgut transformar en dolçor. Per això, un any després de la seva mort, amics i familiars treuen a la llum un emotiu record: un disc de tres cançons, on s'expressen aspectes del seu dia a dia amb ella, que serveix com a recipient de records i que parla, sobretot, d'una filosofia de vida. 
 
Betirako. Per sempre més. Aquesta expressió era, per a Prat, bandera i emblema. Un sentit o una manera de fer i ser. La seva carta de presentació o, simplement, allò que ella mateixa recordava, en la intimitat, resguardada en una habitació plujosa lluny de casa. Prat va morir l'any passat a Colònia (Alemanya), després de tenir un accident en bicicleta amb un tramvia. Una tràgica notícia que va colpir al Berguedà, que va commocionar per la seva joventut i energia, i que va generar que, el passat 1 d'octubre, centenars de persones s'apleguessin a Gironella, en una emotiva cerimònia de comiat. 

Ara, un any després, el record continua, i el seu cercle més proper l'ha volgut homenatjar. Per això, un grup de músics i amics han preparat un disc amb tres cançons anomenades "Lliure com un ocell", "Part de tu" i "Tal com eres", la primera de les quals s'acompanya d'un videoclip. Al vídeo apareixen imatges dels seus amics més propers, del Berguedà, comarca de la qual "estava enamorada", han explicat a NacióBerguedà, i de la seva olivera, lloc que ja fa un any que s'omple de records. 

El disc serà per a totes les persones que vulguin recordar Prat mitjançant la música. Una manera dolça i entranyable de fer-ho, però també alegre, visible i optimista. Segurament, com a ella li hagués agradat. Per adquirir-lo, han explicat, es pot enviar un correu electrònic a projecte.betirako@gmail.com.

Tal com ja va explicar a aquest diari Marc Piera, un dels impulsors del disc i persona propera a Prat, aquest detall servirà per fer memòria i homenatge, sobretot, a la seva filosofia: "La Sílvia no tenia por de la mort, i això ens ha de servir per viure com ella volia, viure com un ocell".
 
El disc ha estat compost i musicat per Piera, Esther Díaz, Óscar Pardo, Gerard Marín, Francesc Bertran i Jordi Pujols, i ha tingut la col·laboració de la cantant de Giovinetto Anna Ferrer, així com el suport econòmic de més de 30 amics de Prat, que han anat seguint el seu procés de creació durant els últims vuit mesos. 

Sílvia Prat va morir a Colònia el passat 21 de setembre als 27 anys. Era periodista i publicista, i feia uns anys que residia a Alemanya, tot i que tenia un fort vincle amb Gironella, i es considerava amant de la Patum i el Berguedà. Va estudiar a l'institut Pere Fontdevila de Gironella, i més tard a la Universitat de Barcelona. Durant la seva vida, va deixar amics i va teixir vincles allà on va residir, un fet que va provocar que la seva mort fos sentida i viscuda intensament per centenars de persones.