07
de setembre
del
2017
Actualitzat
a les
12:35h
El ratpenat de bigotis (Myotis mystacinus) s'ha deixat veure, per primera vegada, al Parc Natural del Cadí-Moixeró. N'han descobert tres exemplars un equip d'investigadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers, dins dels treballs de seguiment de quiròpters encarregats des del Departament de Territori i Sostenibilitat amb l’objectiu de controlar l’evolució d’aquestes espècies i la seva presència en els ecosistemes forestals. En aquest cas, ha informat el Departament, és una espècie amenaçada, que és la primera vegada que es veu al parc.
Segons han destacat, la rellevància de la troballa rau en el fet que els ratpenats són autèntics bioindicadors de la salut d’alguns boscos. Concretament, el ratpenat de bigotis es troba amenaçat a Catalunya i està vinculat a boscos madurs pirinencs amb presència de fusta morta i abundants cavitats en arbres vells de diàmetres grans, on troben refugi.
Al centre i nord d'Europa, aquest ratpenat és força abundant, però a la Mediterrània, han precisat, és una espècie "rara". A més, i segons els models de canvi climàtic, les poblacions de ratpenats de Catalunya es podrien anar desplaçant cap al nord, fins a extingir-se dels boscos.
L'equip d'investigadors que va fer la troballa està format per Carles Flaquer, Xavier Puig-Montserrat, Adrià López-Baucells, Maria Mas i Alba Coronado. Segons ells, és més necessari que mai deixar taques de bosc sense gestionar, que permetin un elevat grau de biodiversitat pel seu efecte mosaic en el paisatge.
Segons han destacat, la rellevància de la troballa rau en el fet que els ratpenats són autèntics bioindicadors de la salut d’alguns boscos. Concretament, el ratpenat de bigotis es troba amenaçat a Catalunya i està vinculat a boscos madurs pirinencs amb presència de fusta morta i abundants cavitats en arbres vells de diàmetres grans, on troben refugi.
Al centre i nord d'Europa, aquest ratpenat és força abundant, però a la Mediterrània, han precisat, és una espècie "rara". A més, i segons els models de canvi climàtic, les poblacions de ratpenats de Catalunya es podrien anar desplaçant cap al nord, fins a extingir-se dels boscos.
L'equip d'investigadors que va fer la troballa està format per Carles Flaquer, Xavier Puig-Montserrat, Adrià López-Baucells, Maria Mas i Alba Coronado. Segons ells, és més necessari que mai deixar taques de bosc sense gestionar, que permetin un elevat grau de biodiversitat pel seu efecte mosaic en el paisatge.