23
de gener
del
2017
Actualitzat
el
24
de gener
a les
8:41h
Aquest dimarts 24 de gener Sant Celoni acollirà l'acte final del projecte europeu BeWater, coordinat des del CREAF. Es presentaran les trenta-tres accions recollides en el Pla d'Adaptació de la Conca de la Tordera, un dels quatre plans desenvolupats pel projecte juntament amb altres tres de Xipre, Eslovènia i Tunísia. L'acte, obert a tothom, també ha de servir per valorar les opcions reals d'implementar el pla d'adaptació, elaborat a partir de la col·laboració entre científics, gestors i un ampli ventall de persones i col·lectius relacionats amb la conca de la Tordera.
Els plans de les quatre conques presentats pel BeWater el passat octubre parteixen de condicions ambientals, socioeconòmiques i polítiques molt diferents, però comparteixen una sèrie de reptes comuns, en particular assegurar la quantitat i la qualitat de l'aigua. En total proposen cent-dues opcions de gestió que es podrien adoptar en els futurs processos de planificació per al desenvolupament de cada conca.
Trenta-tres accions per adaptar la conca de La Tordera al canvi global
Pel que fa a la conca de La Tordera, el grup de treball ha elaborat el primer pla d'adaptació a escala de conca que s'ha fet a Catalunya. En total, es proposen trenta-tres accions per assegurar la quantitat d'aigua (set accions per aquest repte), per a millorar la salut de l'ecosistema (deu accions), per mantenir o millorar la qualitat de l'aigua (quatre accions) i per fer una gestió integral de l'aigua (nou accions). Les tres accions restants es proposen per fer front a dos o més reptes a la vegada.
D'aquestes trenta-tres accions n'hi ha quatre de prioritzades. La primera és la d'acordar estratègies de gestió forestal adaptativa, que incloguin una visió àmplia i integrada de tots els elements de l'ecosistema. Així, "cal coordinar les pràctiques de gestió dels boscos amb les de gestió de l'aigua per tenir una millor comprensió de com interaccionen el bosc i el cicle local de l'aigua", explica Annelies Broekman, investigadora del CREAF i responsable del Cas d'Estudi de la Tordera.
La segona és la creació d'un centre de participació permanent, que sobretot faciliti l'accés a la informació i potenciï la iniciativa i la participació de la societat en processos de decisions que els afecten directament. En tercer lloc, cal mantenir el règim de cabal ecològic del riu, és a dir, el cabal mínim per garantir que el riu pugui mantenir les seves funcions vitals. Per a fer-ho possible, "és necessària una nova normativa que faci compatibles les extraccions dels diferents usos de l'aigua amb el manteniment del cabal ecològic", comenta Anabel Sánchez, investigadora del CREAF i coordinadora del projecte BeWater.
Finalment, es recomana crear un pla integral per a la protecció del delta de la Tordera. Aquest pla, a més de la protecció i recuperació de les zones humides, els aqüífers, la costa, els ecosistemes marins i altres espais naturals, hauria d'incloure i harmonitzar les activitats socioeconòmiques presents a la desembocadura de la Tordera.
Presentació dels resultats i perspectives de futur
Anabel Sànchez i Annelies Broekman presentaran aquests resultats i accions durant l'acte d'aquest dimarts. La trobada servirà alhora, segons Sànchez, per "avaluar de forma compartida el procés i la metodologia de treball emprada i, sobretot, per explorar com podem seguir endavant per donar-li sentit i projecció a la feina feta conjuntament amb tots els actors vinculats a la conca de la Tordera". Per això l'acte final del BeWater "també va destinat als diferents estaments de l'administració pública, qui en última instància ha de decidir si aplicar o no les accions proposades", afegeix Broekman.
Per altra banda, Marta Miralles, de l'Ajuntament de Sant Celoni i que ha participat intensament en les reunions i tallers desenvolupats durant el projecte, explica que "el Pla de Gestió Adaptatiu per la Conca de la Tordera ha de permetre als municipis reforçar el suport polític a l'hora d'implementar les accions d'adaptació al canvi climàtic". Roser Maneja, investigadora de l'ICTA-UAB i de l'Observatori de la Tordera i que també ha estat present durant tot el projecte, valora molt positivament el treball fet fins ara: "aquest projecte ha creat una plataforma excel·lent per fomentar que la comunitat científica pogués interactuar directament amb els actors locals per construir solucions al canvi global". Ambdues explicaran la seva experiència durant l'acte, a la Rectoria Vella de Sant Celoni, a partir de dos quarts de deu del matí.
Implicar la societat en la presa de decisions
Les projeccions futures de canvi climàtic per a la regió mediterrània alerten que l'augment de l'escassetat d'aigua i de les sequeres podrien afectar significativament els habitants de les diverses conques hidrogràfiques, amb pèrdues socioeconòmiques substancials i greus impactes ambientals. Annelies Broekman comenta que "es necessiten amb urgència noves estratègies de gestió de l'aigua, però també que aquestes puguin comptar amb alt grau d'acceptació per part dels afectats". I Anabel Sànchez afegeix que "per maximitzar l'eficàcia de les solucions proposades, les comunitats locals s'han de comprometre amb aquest tipus d'estratègies i jugar un paper actiu en el seu desenvolupament".
Els darrers passos del BeWater
Després de tres anys de treball participatiu entre científics, gestors i ciutadania, BeWater ja ha publicat els plans de gestió adaptativa de l'aigua per a quatre conques mediterrànies amenaçades pels efectes del canvi climàtic: la Tordera, el Pedieos (Xipre), el Rmel (Tunísia) i el Vipava (Eslovènia). El proper 9 de febrer, els socis del projecte presentaran els resultats a Brussel·les i on es posarà de manifest la necessitat de desenvolupar els plans d'adaptació de les conques fluvials integrant tots els actors interessats.
A més, es presentaran les recomanacions a seguir per part d'aquelles persones encarregades del disseny de polítiques destinades a fer front el canvi global a nivell europeu. I durant els dies 7 i 8 de març tindrà lloc a Eslovènia una conferència internacional sobre l'adaptació en la gestió de l'aigua, per a compartir les experiències d'interacció entre ciència i societat desenvolupades en el projecte BeWater i en altres iniciatives.
Els plans de les quatre conques presentats pel BeWater el passat octubre parteixen de condicions ambientals, socioeconòmiques i polítiques molt diferents, però comparteixen una sèrie de reptes comuns, en particular assegurar la quantitat i la qualitat de l'aigua. En total proposen cent-dues opcions de gestió que es podrien adoptar en els futurs processos de planificació per al desenvolupament de cada conca.
Reunió de treball del BeWater a Santa Maria de Palautordera Foto: CREAF
Trenta-tres accions per adaptar la conca de La Tordera al canvi global
Pel que fa a la conca de La Tordera, el grup de treball ha elaborat el primer pla d'adaptació a escala de conca que s'ha fet a Catalunya. En total, es proposen trenta-tres accions per assegurar la quantitat d'aigua (set accions per aquest repte), per a millorar la salut de l'ecosistema (deu accions), per mantenir o millorar la qualitat de l'aigua (quatre accions) i per fer una gestió integral de l'aigua (nou accions). Les tres accions restants es proposen per fer front a dos o més reptes a la vegada.
D'aquestes trenta-tres accions n'hi ha quatre de prioritzades. La primera és la d'acordar estratègies de gestió forestal adaptativa, que incloguin una visió àmplia i integrada de tots els elements de l'ecosistema. Així, "cal coordinar les pràctiques de gestió dels boscos amb les de gestió de l'aigua per tenir una millor comprensió de com interaccionen el bosc i el cicle local de l'aigua", explica Annelies Broekman, investigadora del CREAF i responsable del Cas d'Estudi de la Tordera.
La segona és la creació d'un centre de participació permanent, que sobretot faciliti l'accés a la informació i potenciï la iniciativa i la participació de la societat en processos de decisions que els afecten directament. En tercer lloc, cal mantenir el règim de cabal ecològic del riu, és a dir, el cabal mínim per garantir que el riu pugui mantenir les seves funcions vitals. Per a fer-ho possible, "és necessària una nova normativa que faci compatibles les extraccions dels diferents usos de l'aigua amb el manteniment del cabal ecològic", comenta Anabel Sánchez, investigadora del CREAF i coordinadora del projecte BeWater.
Finalment, es recomana crear un pla integral per a la protecció del delta de la Tordera. Aquest pla, a més de la protecció i recuperació de les zones humides, els aqüífers, la costa, els ecosistemes marins i altres espais naturals, hauria d'incloure i harmonitzar les activitats socioeconòmiques presents a la desembocadura de la Tordera.
La Riera de Breda, afluent de la Tordera Foto: CREAF
Presentació dels resultats i perspectives de futur
Anabel Sànchez i Annelies Broekman presentaran aquests resultats i accions durant l'acte d'aquest dimarts. La trobada servirà alhora, segons Sànchez, per "avaluar de forma compartida el procés i la metodologia de treball emprada i, sobretot, per explorar com podem seguir endavant per donar-li sentit i projecció a la feina feta conjuntament amb tots els actors vinculats a la conca de la Tordera". Per això l'acte final del BeWater "també va destinat als diferents estaments de l'administració pública, qui en última instància ha de decidir si aplicar o no les accions proposades", afegeix Broekman.
Per altra banda, Marta Miralles, de l'Ajuntament de Sant Celoni i que ha participat intensament en les reunions i tallers desenvolupats durant el projecte, explica que "el Pla de Gestió Adaptatiu per la Conca de la Tordera ha de permetre als municipis reforçar el suport polític a l'hora d'implementar les accions d'adaptació al canvi climàtic". Roser Maneja, investigadora de l'ICTA-UAB i de l'Observatori de la Tordera i que també ha estat present durant tot el projecte, valora molt positivament el treball fet fins ara: "aquest projecte ha creat una plataforma excel·lent per fomentar que la comunitat científica pogués interactuar directament amb els actors locals per construir solucions al canvi global". Ambdues explicaran la seva experiència durant l'acte, a la Rectoria Vella de Sant Celoni, a partir de dos quarts de deu del matí.
Implicar la societat en la presa de decisions
Les projeccions futures de canvi climàtic per a la regió mediterrània alerten que l'augment de l'escassetat d'aigua i de les sequeres podrien afectar significativament els habitants de les diverses conques hidrogràfiques, amb pèrdues socioeconòmiques substancials i greus impactes ambientals. Annelies Broekman comenta que "es necessiten amb urgència noves estratègies de gestió de l'aigua, però també que aquestes puguin comptar amb alt grau d'acceptació per part dels afectats". I Anabel Sànchez afegeix que "per maximitzar l'eficàcia de les solucions proposades, les comunitats locals s'han de comprometre amb aquest tipus d'estratègies i jugar un paper actiu en el seu desenvolupament".
Els darrers passos del BeWater
Després de tres anys de treball participatiu entre científics, gestors i ciutadania, BeWater ja ha publicat els plans de gestió adaptativa de l'aigua per a quatre conques mediterrànies amenaçades pels efectes del canvi climàtic: la Tordera, el Pedieos (Xipre), el Rmel (Tunísia) i el Vipava (Eslovènia). El proper 9 de febrer, els socis del projecte presentaran els resultats a Brussel·les i on es posarà de manifest la necessitat de desenvolupar els plans d'adaptació de les conques fluvials integrant tots els actors interessats.
A més, es presentaran les recomanacions a seguir per part d'aquelles persones encarregades del disseny de polítiques destinades a fer front el canvi global a nivell europeu. I durant els dies 7 i 8 de març tindrà lloc a Eslovènia una conferència internacional sobre l'adaptació en la gestió de l'aigua, per a compartir les experiències d'interacció entre ciència i societat desenvolupades en el projecte BeWater i en altres iniciatives.