Mariano Pagès: «La fotografia des d'una perspectiva nocturna m'emociona»

L'afició a la fotografia em ve des de petit de la curiositat, de mirar les coses i guardar-les | La fotografia nocturna té un punt de dramatisme perquè hi apareix la llum i els estels que de dia no es veu | El llibre Estels, ermites, esglésies i esglesioles del Montseny està tenint un llarg recorregut

16 de gener del 2017
Actualitzat el 09 d'octubre del 2019 a les 15:36h
Mariano Pagès a Sant Elies de dia, amb una foto nocturna
Mariano Pagès a Sant Elies de dia, amb una foto nocturna | Mariano Pagès
Mariano Pagès d'Urso és un argentí de naixement format en arquitectura a la  Universitat Nacional de Buenos Aires. Tècnic Superior en Projectes d'Edificació Civil, Fotògraf i realitzador audiovisual. Professional de l'àmbit educatiu infantil i juvenil. Resident a Santa Maria de Palautordera des de l'any 2002 darrerament ha publicat tres llibres, dos de fotografia nocturna i especialitzats en el patrimoni religiós dels parcs naturals del Montseny i del Montnegre i el Corredor. El tercer llibre està vinculat a les persones que viuen al massís del Montseny i que  són els protagonistes i testimonis anònims d'una terra amb empremta pròpia. El dia 29 de gener es presentarà el projecte a Santa Maria de Palautordera, el seu municipi. I del Montseny i del Montnegre salta a Collserola per repetir l'experiència nocturna amb el patrimoni d'aquest sorprenent espai natural. De tot plegat n'hem parlat amb el protagonista.

- D'on et ve l'afició a la fotografia?

- De la curiositat, de sempre mirar coses i guardar-les, des de molt petit.

- Per tant, ve de lluny...

- Recordo que de petit, tenia 8 o 9 anys, tornava amb la família d'unes vacances i circulàvem per una d'aquestes carreteres infinites que travessen el camp i la Pampa i vaig dir al meu pare que siusplau parès el cotxe perquè vaig voler fer una fotografia a la cara d'una vaca. amb la càmera de la família vaig saltar la tanca i vaig fer la foto. És el primer que recordo d'aquesta inquietud de voler representar i guardar.

- Aquest fet, de saltar una tanca, el podem lligar amb la feina que fas actualment ja que els llibres que has editat de fotografia nocturna també t'obliga a fer camins no sempre planers?

- Sí, es pot vincular. És alguna cosa que té un punt de raresa. No és la típica foto. Saltar tanques, fer fotos en espais abandonats, entrar per una finestra... tot plegat és manifestar aquesta inquietud que porto a dintre i a vegades haig de fer aquest tipus de coses per aconseguir les imatges que busco representar.

- Fragments (2005) -una mirada abstracta i parcial del municipi de Santa Maria de Palautordera- i Espais i elements (2009) -sèrie de fotografies d'edificis abandonats- són treballs anteriors que han donat pas als llibres de fotografia nocturna Estels, Ermites i Esglesioles del Montseny (2014) i Estels, Ermites i Esglesioles del Montnegre i el Corredor (2015) com es relaciones les naus industrials abandonades amb les esglésies?

- El treball evoluciona, són diferents obres que pertanyen al mateix autor. En el cas de les naus industrials ens referim a espais abandonats, però que representa el patrimoni industrial que en el seu dia hi va haver a Santa Maria de Palautordera. Podem dir que forma part de la història recent del municipi i de la identitat dels palauencs i les palauenques. Ens movem en un radi d'actuació més local. Jo visc aquí.

En canvi en el tema de les ermites i les esglésies el radi és més gran i la història és més remota, però en el fons tot és arquitectura i jo tinc aquesta formació i per tant tinc una visió i una comunicació que puc plasmar de manera més diàfana.
 

Ermita del Remei de Santa Maria de Palautordera del llibre Estels, ermites, esglésies i esglesioles del Montseny Foto: Mariano Pagès


- Montseny, Montnegre i ara Collserola sempre fotografia nocturna. Per què? És inèdit? Més difícil? Més emocionant?

- Més difícil no ho és perquè parlem de qüestions tècniques que una vegada resoltes la dificultat ha desaparegut. Jo diria que ho faig per estètica, com queda representat aquest edifici. Des d'una perspectiva nocturna perquè emociona més com tu dius. Té més dramatisme ja que hi apareixen els estels i els llums que de dia no es veuen. Suposa un atractiu visual. En definitiva és un conjunt de coses.

- El llibre que va començar aquesta sèrie, Estels, Ermites i Esglesioles del Montseny, ha tingut cert èxit i tot i haver publicar altres llibres encara se'n parla...

-Sí ha tingut un bon recorregut. La primera edició s'ha esgotat i l'he reeditat. A nivell local ha tingut molt bon èxit a les tres comarques d'on hi apareixen imatges del patrimoni religiós, tant a Osona, la Selva i el Vallès Oriental. Suposo que el sol fet de tractar-se del Montseny ja té una força enorme per tot el que implica el mot Montseny.

- I ara surts de la teva àrea més propera i vas a Collserola a fer la mateixa experiència...

- Sí aquesta vegada he anat més lluny, haig de fer un llarg recorregut per arribar a aquest espai natural i per mi ha estat una sorpresa haver pogut conèixer aquest espai natural. Una sorpresa perquè sempre relacionem Collserola amb Barcelona i és molt més. Barcelona és una cara que dona al mar però hi ha vuit municipis més que tenen molta força i que senten l'espai natural com molt seu. Per mi ha estat un tresor descobrir el patrimoni d'aquest parc.

- En quin moment es troba el llibre?

- Puc dir que un vuitanta per cent del material ja està a la impremta, però encara falta una mica per acabar-lo. El treball de camp està molt avançat però cal decidir la part del finançament, la materialització, el calendari. No només són les fotografies.

- Com treballes la fotografia nocturna?

- El camp de treball de la fotografia nocturna és amplissim. Jo m'he especialitzat en fotografia de llarga exposició i la fotografia dels estels i la il·luminació, el que es coneix com Light Painting (pintar els edificis).
 

Església de Tapioles a Vallgorguina del llibre Estels, ermites, esglésies i esglesioles del Montnegre i el Corredor Foto: Mariano Pagès



- I aquest any passat un treball impactant. Retrats del Montseny...

- Es tracta de fotografia d'estudi dels habitants del massís i el seu entorn, persones vinculades a la terra de generació en generació. Sessions in situ, sense desplaçar els protagonistes del seu entorn conegut, quotidià i familiar (masies, corrals, bosc...) Pastors, mestresses de casa, llenyataires, ramaders, pagesos i pageses.

- Fins fa molt poc l'exposició ha estat a Breda, abans a altres municipis i ha d'anar seguint el seu camí itinerant, però d'una manera especial el dia 29 d'aquest mes de gener. Exposes a Santa Maria de Palautordera, casa teva.

- Sí, explicaré les motivacions i com s'ha gestat el projecte i només el dia 29 de gener es podrà veure la projecció d'un audiovisual documental que s'ha fet a partir d'una selecció d'entrevistes a alguns dels protagonistes d'aquest projecte. És un llibre, també, de vivències i experiències. De fet, el dia de la inauguració de l'exposició i presentació del projecte vindran alguns dels seus protagonistes, entre els quals hi ha palauencs i palauenques.
 

Una de les imatges de Retrats del Montseny Foto: Mariano Pagès