​Dionís Guiteras: «No pot ser que a la Vall de Santa Fe s'aboqui a la llera»

Dionís Guiteras (Castellterçol, 1970) rep una delegació de NacióDigital, formada per periodistes de totes les edicions territorials de la demarcació de Barcelona a l'Ajuntament de Moià. Durant el darrer mandat, com a alcalde per ERC, va començar a treure el seu municipi del pou de l'endeutament i ara ha de combinar aquesta feina, que encara dura, amb la de dirigir la Diputació de Barcelona, en qualitat de vicepresident, al costat de la presidenta Mercè Conesa (CDC). Assegura que tant Conesa i ell mateix com els respectius equips tenen bona sintonia i això permet superar les diferències històriques que hi ha hagut entre CDC i ERC. En aquesta entrevista repassa els principals reptes de la institució després de fer-ho amb l'actualitat nacional.

- A la Vall de Santa Fe s'ha projectat la construcció d'una depuradora. Hi ha diverses alternatives, una de la Diputació de Barcelona i una altra de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny. En quin punt ens trobem ara?

- Aquesta va ser una de les primeres qüestions que em vaig trobar sobre la taula quan vaig prendre possessió del càrrec, entre d'altres coses perquè el Parc Natural del Montseny és de la meva competència ja que sóc el diputat delegat de tota l'àrea. El primer que hem fet és parlar amb tots els agents que intervenen en el Montseny, ajuntaments, gerència del parc, empresaris i també amb entitats veïnals que estan preocupades o amoïnades per la depuradora o altres qüestions del parc. La nostra posició inicial és mirar, escoltar i després prendre les decisions que calguin i en el tema concret de la depuradora des de la Diputació hem presentat un projecte convencional ja que considerem que tècnicament és la millor proposta. Ara, però, sobre la taula tenim una proposta alternativa i l'estem estudiant perquè no necessàriament la nostra ha de ser la millor.

- En quins paràmetres es valora?

- Ens movem ens dues idees bàsiques. Per una banda la que considerem més important és buscar l'eficàcia. És a dir, que si hem de fer una inversió ha de servir. I en segon lloc la qüestió econòmica.

- Podem parlar de terminis?

- El tema de la depuradora de la Vall de Santa Fe és un tema que hem de superar perquè és una obra necessària. No pot ser que en un espai natural com aquest s'aboqui a la llera directament. Per tant, si ho podem fer en dos mesos no ho farem en dos anys.
 
- La relació entre la Diputació de Barcelona i els moviments ecologistes sovint han mantingut posicions contraposades en temes relacionats amb el Parc Natural del Montseny. Amb tot, sembla que amb el projecte de construcció d'un servei de meteorologia al Turó de l'Home les posicions són més properes. Es pot frenar el projecte?

- Ja ho he apuntat abans. A la Diputació de Barcelona som gent de diàleg i el nostre tarannà és dir que l'administració i els moviments ecologistes no tenen perquè estar allunyats i més, quan gràcies a la seva feina s'han aconseguit moltes coses. En els fons, nosaltres en som fills d'aquests moviments. D'aquest tema n'hem parlat i també hi ha intervingut Jesús Calderer, diputat adjunt dels parcs, i Valentí Junyent, de l'àmbit de medi ambient, amb la finalitat de trobar un consens que no hi ha.

- Per tant, vol dir que no hi estan a favor?

- De tot plegat la conclusió és que tenim un informe negatiu per part de la Diputació de Barcelona a fer aquest projecte. Els nostres serveis jurídics i tècnics ens diuen que si ho volem fer hem de modificar el Pla Urbanístic i el Pla de Gestió del Parc i això vol dir començar de zero i haver de posar-nos tots els agents d'acord. A més, caldria saber què és el que vol fer el Departament de Territori i Sostenibilitat.

- M'està dient què no es construirà?

- En principi no es farà. La Diputació de Barcelona té un posicionament clar i per nosaltres és una carpeta tancada.

- Els que vivim al Baix Montseny tenim des de fa anys un sentiment de comarca. Vostè ha viscut recentment un procés que ha culminat amb èxit. Què els diu als baixmontsenyencs que aspiren algun dia formar part d'una comarca diferent a la que estan ara?

- Totes les situacions i territoris són diferents. Està clar que les ratlles del final del segle XIX i XX ja no tenen sentit en el segle XXI. Les ratlles administratives d'una comarca no tenen massa a veure amb els serveis que es donen des dels ajuntaments. Les seves polítiques sobre el territori es basen en altres criteris que no tenen res a veure amb les comarques. Per tant, el sentit avui del fet comarcal és buscar economies d'escala i fer més eficients els serveis que presten els consistoris i aquí és quan ens adonem que les ratlles que delimiten tenen poc sentit, perquè potser amb el veí del costat d'una comarca del costat és més eficient el compartir serveis. Per tant, animo la gent del Baix Montseny a què es preguntin perquè ha de servir una comarca i un consell comarcal al segle XXI.


Dionís Guiteras, entrevista a l'Ajuntament de Moià. Foto: Adrià Costa

- Quins són els principals objectius de l'equip de govern que hi ha ara a la Diputació de Barcelona?

- El primer objectiu que ens hem marcat a la Diputació, com a ERC, i després vestit un pacte de govern amb CDC, és conèixer la institució. ERC ha estat sempre un partit municipalista però mai havia tingut uns resultats municipals d'aquesta entitat. Hem assolit un espai de pes polític que no havíem tingut mai. Per tant, el primer objectiu és conèixer una eina tan gran i tan important per al món local com és la Diputació. Entrant més al detall, un cop coneguda la institució, el que volem és trencar tabús que es viuen i se senten des del món local i també des del carrer. Coses com que la Diputació és un ens absolutament estanc, o hermètic, o fosc. I ha de ser una eina transparent, oberta, que realment doni resposta a les necessitats que tenen els ajuntaments i els consells comarcals. 

- L'hermetisme, la distància, són conceptes que es poden associar amb els anys de govern del PSC. Això encara us pesa a l'hora de fer-vos amb el comandament de la institució?

- El problema de base pel que fa a aquesta imatge de la Diputació ve donat perquè és un ens que no és d'elecció directa. És un ens de servei als municipis. I en el que potser no han tingut prou encert els diferents governants que hi ha hagut és en què el client és l'ajuntament o el consell comarcal, però en definitiva a qui prestem el servei és al ciutadà. Sembla una cadena on les baules no estan prou lligades. Hi ha dos problemes en una institució com la Diputació per a un grup que ve de nou. El primer és que va ser governada durant uns anys per una força que era l'antagònica a la que governava la Generalitat. Per tant, això feia, o aquesta és la impressió que m'ha donat des de fora i també ara que estem a dins, que fossin dos contrapoders que no es parlessin. Nosaltres volem posar la Diputació al servei de les altres institucions del país. 

- I el segon problema?

- És que ha estat sempre una institució molt presidencialista. I sempre havia governat el PSC amb majories folgades o absolutes i la única experiència de canvi de dinàmica va ser en el mandat anterior, en què hi va haver un pacte el primer any entre CiU i el PP. Aquest pacte va durar el que va durar i va tornar a haver-hi un govern monocolor a la institució. Això fa que les dinàmiques, fins i tot les internes, de gestió del dia a dia, de l'aparell, siguin això, molt presidencialistes. I ara intentem que tothom entengui que estem en un pacte del 50% on evidentment només hi pot haver un president, no n'hi poden haver dos, però de facto governem junts. 
 

- Per això citava el PSC, malgrat que l'últim govern que hi va haver era de CiU. Perquè segurament és un vaixell al qual li costa de corregir el rumb. 

- Segurament és així, però és la nostra tasca, canviar això. És un vaixell, un transatlàntic enorme, i virar pocs graus el rumb no és cosa fàcil. Però més que per manca de voluntat, és per la inèrcia de la institució. La institució té 311 clients que són institucions tan grans com l'Ajuntament de Barcelona o els consells comarcals. Això vol dir que la màquina no pot parar. Ara estem en un cicle de canvi, fa molt poc que hi som, no es pot parar la màquina. Som nosaltres els que l'hem d'anar coneixent i l'hem d'anar portant cap a on creguem. 

- Posem el focus en CDC. Quina valoració fa de l'entesa amb un partit amb el qual havíeu tingut diferències, fins i tot de caire personal, de pell, arran dels tripartits? S'han superat les diferències?

- Sí, s'han superat. Bàsicament per dues raons. La primera és que estem en un altre moment, això és evident. L'agenda política marca unes altres coses, marca unes altres necessitats. Estem junts al Govern de la Generalitat amb una cosa que es diu Junts pel Sí, enriquida amb aquest grup d'independents i gent de fora dels partits, però l'essència és la mateixa. Això ens ho posa fàcil. I després hi ha una altra qüestió: tant Mercè Conesa com jo venim d'una altra generació. Partim d'una altra base. Ni ella ni jo som persones de buscar conflictes sinó que busquem el consens. I l'equip de diputats d'ERC de la Diputació som del mateix tarannà. La valoració que en fem és positiva. Hem marcat unes línies estratègiques molt clares de canvi de la institució. Estem en el tram final de la confecció del pla de mandat, en què també hem demanat als altres grups de la Diputació que s'hi sumin i facin aportacions. Això ha començat bé i acabarà molt millor. 

- Fins quan hauria d'existir la Diputació, en el sentit que des del sobiranisme es pensa més el país en format de vegueries? Enmig del procés de construcció d'un nou estat, quina planificació hi ha de distribució territorial?

- Un dels reptes d'ERC, d'estar ara al govern de la Diputació, és conèixer bé la institució. Perquè tenim molt clar que el model territorial català va per vegueries i no per províncies. Ara es tracta de fer aquesta immersió d'urgència i ben feta per conèixer els mecanismes de la Diputació. Un ens supramunicipal que doni serveis als municipis o als consells comarcals, o a la figura que tinguem supramunicipal de primer grau, hi ha de ser. I sobretot quan tindrem un estat amb plena competència que dirigirà les polítiques que decidirem entre tots els ciutadans a través del Parlament i a través del Govern. Aquesta eina ha de servir. Queda molt clar que quan tinguem competències per desenvolupar la llei de vegueries, que ho hem intentat, les diputacions desapareixen i es converteixen en consells de vegueries. Sembla ser que fins que no tinguem la república, això serà difícil. 

- Posem el focus en la relació amb els consells comarcals. Fins a quin punt se solapa la seva feina amb la de la Diputació?

- No se solapa gens. Com tampoc no se solapa la feina dels consells comarcals amb els municipis, ni amb la Generalitat. Jo encara no he vist cap servei que estigui duplicat. No he vist cap nano que tingui dues beques-menjador diferents. Ni cap persona amb dificultats de mobilitat tenint dos transports adaptats. Això és un discurs que ha anat calant molt, el de la duplicitat de les institucions. I crec que ve molt marcat per la gent que no ha conegut les institucions. I parlo de partits polítics que no han tingut el goig de tenir representació als ajuntaments, als consells comarcals o a les diputacions. Jo no ho veig gens així. El que queda clar és que ens hem de coordinar molt més. Estem en una època de pocs recursos econòmics i no té sentit que cada administració vagi per la seva banda, fent la seva guerra, i no aprofitant sinergies. Hem de posar la Diputació al servei de les altres institucions.