Meritxell Borràs: «L'estructura territorial del país s'ha de variar amb serenor»

La consellera de Governació de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Borràs, s'ha proposat conèixer el territori. Amb el seu equip, cada setmana visita algun municipi i aquest dijous passat ha tocat el Baix Montseny. Concretament ha volgut conèixer projectes i inquietuds que li han adreçat els alcaldes d'Hostalric i de Sant Celoni. BaixMontseny.info ha aprofitat la seva visita institucional per entrevistar-la i plantejar-li diversos temes i, com també va fer l'alcalde de Sant Celoni, li hem demanat opinió sobre la creació d'una nova comarca, la del Baix Montseny.

Tal com coneixem el Baix Montseny són disset municipis que en els darrers anys estan mancomunant diversos serveis i darrerament l'anhel de poder-se convertir en comarca està creixent. Com ho valora la consellera de Governació de la Generalitat?

N'hem parlat i és un tema que lògicament la darrera paraula la de tenir la gent, això està clar i és el que hem expressat. M'ha agradat veure que el plantejament que es fa és sensat però moure el que és l'estructura territorial del país s'ha de fer de forma serena.

Per tant, és un tema rellevant...

Sí que ho és i per això ha de ser un camí que s'ha de fer amb tranquil·litat i no pas de manera immediata perquè si mai hi ha la força per poder-ho tirar endavant s'ha de fer bé i que funcioni.

A banda, quina és la sensació que s'emporta d'aquesta visita als alcaldes d'Hostalric i Sant Celoni?

La sensació és bona perquè es tracta de dos alcaldes sòlids. Joan Antoni Frias a Hostalric ja fa temps que hi és i a Sant Celoni, Francesc Deulofeu, tot i que hi acaba d'entrar encara que ja hi havia estat en un període anterior coneix molt bé el seu municipi. Saben com volen dirigir-lo i estan al corrent de les dificultats financeres d'aquests moments. Dificultats del Govern de Catalunya, però també de l'ofec econòmic per part del govern central. De tota manera volem mirar com els podem ajudar i que aquests projectes puguin ser una realitat.

Hi ha possibilitats que culminin?

Sí, n'hi ha alguns d'ells que és clar que sí. Ara hem posat les vies del FEDER que permet el finançament per projectes concrets de diferents municipis. Les bases sortiran aviat i els municipis hi podran participar.

I de l'estructura comarcal a l'estructura del país. Meritxell Borràs, creu que ens sortirem els catalans?

Jo vull pensar que sí. Els temes es plantegen per sortir-se'n i la realitat és que a les darreres eleccions del 27-S al Parlament de Catalunya contra tot pronòstic, i em refereixo al que es deia que si la participació era alta en les eleccions catalanes això perjudicaria el procés i en canvi no ha estat així. La gran força guanyadora ha estat Junts pel Sí i la majoria absoluta al Parlament de Catalunya passa per l'independentisme i per tant en aquest sentit és un camí de no retorn. Hores d'ara s'està dialogant a la cambra catalana i jo estic esperençada que això tirarà endavant.

Malgrat les amenaces que provenen del govern central?

Malgrat el processament al President Mas i el conjunt del govern hem estat ferms en aquest sentit. Per tant, pel que fa al Govern i a les formacions polítiques que hi donem suport està clar que les amenaces no ens afecten en el sentit de no fer cap pas enrere i nosaltres amb tota la serenor i fent les coses bé seguirem avançant en la línia que ens hem compromès amb el conjunt del país.

Desobeiran el Tribunal Constitucional?

El més important és que s'obeiran les lleis catalanes. El que s'ha fet des del primer dia malgrat que algú ho vol bastir de desobediència, el President Mas ha estat curós amb el que era la legalitat catalana i en aquest sentit se seguirà actuant d'aquesta manera.El 27-S no va poder votar tothom... Efectivament i per això hem presentat un recurs davant del Tribunal Suprem contra la  Junta Electoral Central, perquè per tres vegades ens va denegar la nostra voluntat d'ampliar els terminis perquè la gent de fora del país tingués més dies per poder votar per correu. Fet que venia amb el suport d'un informe que deia que no hi havia problemes per la gent que estava a l'estranger per poder votar i hem pogut comprovar que això no ha estat així.

Són molts els electors catalans afectats?

Més de cinc-centes cinquanta persones ens han fet arribar les seves queixes explicant-nos la seva problemàtica concreta perquè no van poder votar i sabem que set mil ciutadans catalans residents fora de l'Estat no van poder votar. Pel fet que no s'actua de la mateixa manera quan la demanda és per les eleccions catalanes que quan és per les eleccions europees sí que es va prorrogar el termini o quan la demanda és pels militars que sí que se'ls allarga el termini i no pas en el conjunt dels ciutadans. També hem demanat els informes de la Junta Electoral Centrals i de Correus per saber quin seguiment han fet d'aquesta votació, del vot per correu, quan es van enviar i quan es rebien les paperetes i, per tant com ha funcionat.

Quin  és l'objectiu de l'acord amb l'associació Drets?

És per posar en comú les queixes rebudes de persones que no van poder votar des de l'exterior i analitzar de forma conjunta les diferents possibilitats de reacció. S'ha vulnerat un dret fonamental del ciutadà que és exercir el seu vot i es podrà recórrer i fer el recurs que cregui necessari. També hem enviat una carta al ministre de l'Interior, Jorge Fernández Diaz, perquè tingui en compte tot el que ha passat a les eleccions del 27-S, per evitar que no torni a passar.