16
d'abril
del
2015
Actualitzat
a les
15:25h
La reforma horària pretén facilitar la conciliació entre feina i família. Foto: A. V.
La reforma horària que es vol impulsar a Catalunya té l'objectiu d'afavorir la conciliació entre la vida laboral i familiar. Un dels punts principals que es volen abordar són els horaris de dinar i sopar. A tots els països europeus s'esmorza a la mateixa hora que aquí, però la resta d'àpats no es fan igual. Dinen a les 13 hores i normalment després de les 8 del vespre ja no sopen, mentre que aquí dinem a les 14.30 hores i sopem a partir de les 9.
Aquests hàbits tenen conseqüències en diversos aspectes de la vida social. Fabian Mohedano, que encapçala la Iniciativa per a la Reforma Horària, ha explicat a Nació Digital els beneficis d'aquest canvi:
| A nivell personal |
- Les persones que se senten més lliures i amb la capacitat de decidir com gestionen el seu temps en la vida quotidiana, són més felices. - En salut, dormir les hores necessàries, ens converteix en persones més productives. - Tindríem més temps per tenir cura de l'àmbit familiar. Aquest aspecte també afavoriria a incrementar la natalitat. - També disposaríem de més temps per destinar a la cultura i l'oci. |
| Empreses |
- Una jornada compacta es traduiria en més productivitat. El temps que aquí es destina per dinar és de dues hores, mentre que a la resta de llocs oscil·la entre els 45 minuts i una hora. Això provoca que la jornada laboral s'allargui fins les 7 o les 8 del vespre. - Arrel d'això, també baixaria la sinistralitat laboral i es reduiria l'estrès. |
| Societat |
- Els horaris més ben organitzats afavoririen una societat més cohesionada. - Es reduiria el fracàs escolar, ja que els pares tindrien més temps per acompanyar els seus fills a l'escola i a implicar-se en la seva educació. - Hi hauria un enfortiment democràtic, ja que la gent disposaria de més temps per participar en associacions o organitzacions. |
"No podem dir a la gent a quina hora ha de menjar"
Fabian Mohedano també ha explicat que, en cas que finalment s'implanti aquesta modificació horària, en el marc laboral caldria "posar pressió sobre les administracions, com els ajuntaments, i sobre els convenis col·lectius. Oferir orientacions sobre què haurien de fer".
D'altra banda, Mohedano també ha fet referència a una nova llei d'horaris, però ha alertat que "ha de ser prou àmplia i transversal per no privar de la llibertat a ningú. No podem dir a la gent a quina hora ha de menjar, però si millorar les convencions socials, de la mateixa manera que es va fer amb la privació de fumar a dins dels establiments".
Pel que fa a l'adaptació dels ciutadans al nou horari, Mohedano creu que no seria complicada: "La gent s'adapta fàcilment a les coses bones. Tots els que van d'Erasmus o a treballar a l'estranger s'adapten bé, i sovint no volen tornar. Tot i així, no hem de renunciar a ser una ciutat mediterrània". Mohedano també ha destacat que s'ha de "combatre la ignorància de la gent, que no sap per què tenim aquests horaris, que venen del franquisme".
Per què es manté l'horari de la postguerra després de 75 anys?