08
de febrer
del
2015
Actualitzat
el
26
de març
del
2016
a les
0:29h
Pere Espinosa (Sant Celoni, 1971), és periodista, comunicador i, a més, cantant. En aquesta faceta compta ja amb tres discos, 'He vist la llum' (Blue Moon, 2004), 'Cops baixos' (Música Global, 2006) i el més recent, 'Evolució' (Satélite K, 2015), on a través d'una col·lecció de cançons ben enèrgiques treu de dins tota la ràbia que porta dins. De fet, el primer single és precisament la cançó 'Ràbia', on exposa la seva crítica al moment actual, perquè malgrat que “la gran majoria vol i volem ser independents, quan tens un familiar a l'hospital les prioritats son unes altres”. Tant és així que acusa alguns mitjans de comunicació de “vendre només independència i obviar altres problemes”. “Cansa una mica estar les 24 hores parlant d'independència”, rebla Espinosa.
-Feia sis anys que no treia nou disc. Perquè tant de temps?
-Vaig fer discos el 2004 i el 2006, i el 2009 un ep de quatre cançons, però després vaig parar perquè no sabia ben bé cap a on volia anar.
-I ara ja ha trobat la direcció?
-El que passa és que tinc un grup de versions, i a finals del 2013, mentre buscava concerts, vaig contactar amb una persona que havia portat una sala de concerts. Resulta que ja no és dedica a això, però en canvi té un estudi de música a Santa Eulàlia de Ronçana, l'Estudi la Vall. I allà conec en Marc Martí, que ha acabat produint el disc. Parlant de què voldria fer i què voldria cantar i de la ràbia que portava dins va haver-hi molt 'feeling' i en tres dies ja teníem un tema, 'Ràbia'. A partir d'aquí comencem a fer els temes del disc i tot agafa forma.
-De fet 'Ràbia' ja va sortir l'any passat com a single. Com és aquest tema?
-És un 'hit' que parla del nostre país, de la llibertat i de coses que toquen ara. El videoclip està fet amb gent autèntica, sense actors, són gent que vam anar a buscar a un menjador social, perquè el disc té un discurs contundent de crítica social, i per això són gent que viu la circumstància que critiquem a la cançó.
-De què ens hem de queixar avui en dia?
-De moltes coses. La cançó diu que un país petit pot ser molt gran i que estem relligats a coses que podríem fer millor. Ens podem queixar de tot, d'aquí i de fora, des dels tripijocs de la política fins a tot el que ens envolta, la sanitat i mil problemes més, que crec que han de tenir més importància de la que tenen ara, tot i el moment polític que viu el país.
-Sí,i crec que és necessari, perquè la gran majoria vol i volem ser independents, però quan tens un familiar a l'hospital les prioritats son unes altres, quan no tens feina la prioritat es una altra. I a més ens podem decebre quan veiem com funcionen les coses aquí.
-Cal fer autocrítica, doncs?
-Sí, cal fer autocrítica. A la cançó 'Fart' dic 'Ja n'hi ha prou d'aquesta gent que es disfressa de Satan i que ens pren el pèl. Quan t'adones que el president de la Generalitat durant 23 anys té la moguda que té o veus un documental com 'Ciutat morta' t'acollones una mica, perquè tot això m'espanta com a ésser humà, no només com a català.
-És a dir, que la independència no pot ser una finalitat en ella mateixa?
-Potser hi haurà gent que se m'enfadarà, però crec que cal solucionar coses internes, tenir dirigents potents i gent capacitada i tenir tots molt clar cap on anem i què volem, perquè aquí volem ser independents i ningú es posa d'acord.
-Cal fer neteja?
-Hi ha evidències que passen coses. Si jo treballo per tu, sóc el teu home de confiança i estic 23 anys sent la teva mà dreta, no sabré coses del que passa a casa teva? Jo no acuso, però fa pensar molt. Veig que el món funciona a partir de necessitat i egoismes, i això passa a tot arreu, a Madrid tres vegades més, però no hem de pensar en ells, hem de fer-ho bé nosaltres. El 9-N vam votar i el poble va dir què vol, i d'aquí a uns mesos hi tornem, però al bloc de pisos hi ha algú que no té feina o no pot menjar, o que no put dur la mare a l'hospital i tot això s'ha de plantejar molt bé. Aquesta és la meva opinió i ja he tingut mogudes per això, però també crec que coneixem una realitat on només es ven l'etiqueta independència, i això està molt bé, però també hi ha altres problemes. Si els mitjans de més audiència només donen aquest discurs sembla que la resta s'obvii i després tenim sorpreses, com l'home que mor a Tarragona perquè no l'atenen, o 'Ciutat morta' mateix.
-Vol dir que les prioritats no són les correctes?
-Crec que és això. Quan han trigat a emetre 'Ciutat morta'? Després de guanyar premis arreu del món al final la posen al 33, i llavors ve tot el rebombori social. Si els mitjans es fixessin més en els problemes de la gent aniríem més per feina. Sortir a dir independència està molt bé, però fer-ho les vint-i-quatre hores cansa una mica, perquè crec que cal anar una mica més enllà.
-Col·laboro en diferents emissores i col·laboro al web IndieGentes, de música independent, on faig entrevistes setmanals a grups com Sidonie, Love of Lesbian i similars.
-Fa temps que no treballa en grans mitjans.
-No, l'última feina així va ser fa tres anys a 'Reporteros cuatro' amb el Sistiaga, però també he de dir que els mitjans ja no són el que eren, molts tenen problemes econòmics.
-La prioritat ara és la música?
-Sí, ara mirem quan fem la presentació, segurament al març.
-El disc és molt energètic.
-Si, enèrgic i crític, però també té balades i mitjos temps. N'estic satisfet, i en directe farem el disc, algunes cançons dels anteriors discos i algunes versions, tipus Chris Isaak o Creedence Clearwater Revival. Jo faig rock'n'roll, pop i en alguns moments jugo amb l'electrònica, sense pretensions però en gaudeixo, ho faig amb il·lusió i en la meva llengua.
-La idea és fer més discos?
-Sí, perquè veig que cantant tinc un punt de llibertat. Les cançons són llibertat, pots dir el que vols i això m'enriqueix com a persona. Ara tinc la idea de fer temes més dirigits als sentiments humans, parlar de l'enyorança, la por a la mort... I amb una música més intimista. Ara m'agradaria fer alguna cosa més com a cantautor, però de l'estilo de Jeff Buckley, molt independent.