Cultura presenta la Ruta 1714, amb Arbúcies com a ciutat cremada

La iniciativa pretén posar en valor i difondre el patrimoni, els escenaris, els monuments, els fets històrics i els personatges vinculats a la Guerra de Successió

Redacció Osona.com
29 de març del 2014
Ferran Mascarell, a la Universitat de Cervera. Foto: Generalitat de Catalunya

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el comissari de la commemoració del Tricentenari, Miquel Calçada, i l’alcalde de Cervera, Ramon Royes, van presentar dijous a la Universitat de Cervera la " Ruta 1714. Itineraris pels escenaris de la Guerra de Successió ”, impulsada pel Departament de Cultura. Aquesta ruta cultural, que forma part del programa d’activitats delTricentenari , inclou 55 municipis de tot Catalunya i uneix paisatge, patrimoni, turisme i gastronomia. El seu objectiu és posar en valor i difondre el patrimoni, els escenaris, els monuments, els fets històrics i els personatges vinculats a la Guerra de Successió, i per extensió al segle XVIII català. La proposta abasta tot Catalunya, i s’organitza en tres grans tipologies d’espais.

En primer lloc, els escenaris, amb 10 llocs destacats, la majoria vinculats a espais monumentals o museus, on van succeir els episodis històrics més destacables de la Guerra de Successió a Catalunya. Són llocs emblemàtics carregats de gran simbolisme, entre els quals destaca l’ermita de Sant Sebastià, a Vic-Santa Eulàlia de Riuprimer, on es va signar el Pacte dels Vigatans i on fa uns dies es va inaugurar una intervenció museística commemorativa , en el marc de la Ruta 1714. També hi ha el Born Centre Cultural, a Barcelona; el Castell de Cardona; la Universitat de Cervera; el Turó de la Seu Vella de Lleida; la Casa Rafael Casanova, a Moià; la Torre de la Manresana, als Prats de Rei; el Museu de Sant Boi de Llobregat i església de Sant Baldiri – Tomba de Rafael Casanova; la fortalesa de Castellciutat, a la Seu d’Urgell (Alt Urgell); i el Castell de Talamanca.

En segon lloc, les viles cremades , amb 22 municipis que tenen en comú haver estat saquejats, incendiats o patir represàlies de guerra. Entre aquestes, hi ha Arbúcies, de la qual s'esmenta que "El 13 de gener de 1714, set-cents efectius borbònics van arribar a la vila d’Arbúcies per allotjar-s’hi. Els abusos comesos per la soldadesca van motivar que, l’endemà al matí, sometents d’Arbúcies i d’altres poblacions de l’entorn fessin una emboscada a la columna borbònica".

I per últim, els Espais 1714, amb 23 municipis  que destaquen per les seves fortaleses, pels setges, pels conjunts emmurallats, per les batalles o pels personatges històrics vinculats al conflicte que hi varen néixer o viure, en un intent de donar-los a conèixer i recuperar-ne la seva figura. Entre aquests, hi trobem les Masies de  Roda i Perafita, on van néixer Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda, i Jaume Puig de Perafita.

La recuperació del 'sentit històric'

Marxa de torxes per encetar els actes del combat d`Arbúcies Foto: Fina Colomer

El municipi d’Arbúcies, va encetar el mes de gener amb una marxa de torxes els actes que s’organitzen aquest any en motiu de la commemoració del Combat d’Arbúcies, que es va produir el 14 de gener de 1714. El cicle commemoratiu inclou com a actes centrals la recreació d’aquesta batalla, que va tenir lloc els dies 18 i 19, pels carrers del poble amb més de 100 figurants dels exèrcits borbònics, els miquelets i els sometents.

En l’acte inaugural més de 300 persones, així com els figurants vestits de miquelets amb la indumentària de l’època, van retre homenatge als fets ocorreguts 300 anys enrere. Posteriorment, es va llegir un manifest conjunt de tots els partits polítics amb representació a l’Ajuntament i es va celebrar un ple extraordinari a la plaça de la Vila en motiu de la commemoració del combat .

Recreació del Combat d'Arbúcies Foto: Ernest Aymerich  

Dossier de premsa de la Ruta 1714

Arxivat a