El Montseny vol ampliar els límits de la Reserva de la Biosfera

L'objectiu és que el terme municipal de tots els pobles del Parc Natural del Montseny formin part de la Reserva

Redacció
16 de novembre del 2012
Una imatge de Santa Fe
Una imatge de Santa Fe | Jordi Purtí
 El Parc Natural del Montseny explica el procés de revisió de la Reserva de la Biosfera Foto: Jordi Purtí  

El procés de revisió de la Reserva de la Biosfera del Montseny , que ha de comportar una actualització dels programes d’actuació i una modificació dels límits que hauria de permetre ampliar la reserva declarada l’any 1978 amb els límits de l’antic pla especial a la totalitat dels termes municipals dels divuit municipis del Parc (Montseny en queda exclòs perquè tot el munici ja és Reserva de la Biosfera), continua en procés.

Durant els mesos d’octubre i novembre, s’ha obert una nova ronda de reunions en aquests municipis obertes a tota la població. Ahir al vespre a Campins hi va haver una reunió amb la presència de l'alcalde Andreu Tohà, la directora del Parc Natural del Montseny , Joana Barber i el conseller científic del Programa MAB de l'UNESCO, Martí Boada.

Amb aquestes reunions als municipis es busca posar a la pràctica un procés participatiu dels veïns de la zona perquè tal com explica Joana Barber, des del Parc Natural del Montseny són ambiciosos i per tant es procura que tots els municipis que conformen el parc siguin àrees representatives dels territoris i els ecosistemes amb l'objectiu de conservar la biodiversitat biològica, fomentar el desenvolupament
econòmic i conservar els valors culturals vinculats.

En la reuinió d'ahir al vespre Barber va recordar que el Montseny ja és Reserva de la Biosfera des de l’any 1978 i que l'’àmbit i les línies de gestió actuals s’han d’adequar d’acord amb les noves directrius de la UNESCO. Actualment l’àmbit de la Reserva de la Biosfera és més petit que l’àmbit Parc. De fet, diu la directora del Parc, es tracta de fer les coses d'una altra manera i els municipis del Montseny ja treballen per a la sostenibilitat, els plans d’ordenació urbana ja aposten per un creixement equilibrat i compten amb una part del municipi dins d’un espai natural protegit i tenen estructures de gestió i cooperació en comú com el consell coordinador, pacte dels alcaldes i la CETS.

Oportunitat i avantatges
Joana Barber recalca que formar part de la Reserva de la Biosfera és una oportunitat  de desenvolupament d'un model basat en el Montseny com a unitat d’acció, integració d’esforços i oportunitat per a destacar els valors del Montseny com a motor de desenvolupament. En qualsevol cas, la Reserva de la Biosfera no és una figura normativa d’ordenació o protecció del territori ni cap figura jurídica. Tampoc no porta associada cap normativa per sobre de la legislació sectorial vigent.

Entre els avantatges que comporta és el reconeixement internacional, potenciar les particularitats culturals i naturals així com les activitats econòmiques sostenibles. També suposa esdevenir una zona de referència turística a nivell mundial promovent un turisme responsable i respectuós amb el medi rural i natural i un model de territori amb un desenvolupament sostenible.

D'altra banda, també suposa el compromís en desenvolupar activitats econòmiques
equilibrades i respectuoses amb el territori, així com realitzar un creixement econòmic i social d’acord amb els objectius de la Reserva.

El conseller científic del Programa MAB de l'UNESCO a l'Estat espanyol, Martí Boada ha beneït el procés participatiu i la proposta d'actualitzar el procés de revisió de l'antic Pla especial de la Reserva de la Biosfera del Montseny "perquè això suposa tenir un territori sostenible i perdurable". Per Boada el debat és bo i necessari i cal que es posin totes les inquietuds sobre la taula.

A més dels municipis baixmontsenycs d'Arbúcies, Sant Feliu de Buixalleu, Breda, sant Pere de Vilamajor, Sant Esteve de Palautordera, Campins, Fogars de Montclús, Montseny i Riells i Viabrea també hi ha els de Viladrau, Cànoves i Samalús, la Garriga, Tagamanent, Seva, El Brull i Aiguafreda.



Una imatge de Santa Fe Foto: Jordi Purtí