Pensions

L'equació de les pensions: assegurar la jubilació en un país envellit, amb atur estructural i sous baixos

El Banc d'Espanya obre el debat sobre la revisió del sistema amb una recepta que inclou endarrerir l'edat de jubilació fins als 67 anys, rebaixar prestacions i recórrer a plans privats

Els experts consultats per NacióDigital veuen inevitable reformes per actualitzar el model: plantegen explorar la via dels impostos i alerten dels perills que comporta l'aposta per una economia apuntalada en la precarietat laboral

| 21/02/2017 a les 19:50h
Arxivat a: Societat, pensions, atur, prestacions, sous baixos, Luis María Linde, Miquel Puig, govern espanyol, Núria Bosch, Miren Etxezarreta, jubilació
Un jubilat en un bus de Barcelona | Adrià Costa
El darrer informe del Banc d'Espanya ha obert un debat que fins ara ha estat intocable: el de la reforma del sistema de pensions. La crisi econòmica, la fórmula de creixement i la piràmide poblacional expliquen per què és necessari reformular un model que ha entrat en fallida. Espanya té 3,7 milions de persones a l'atur i els informes de les entitats socials apunten que es consolida l'existència d'una classe treballadora empobrida. De retruc, en reben les pensions.

A aquest escenari que no afavoreix les cotitzacions, se li suma una població envellida. A hores d'ara hi ha un 18,7% de la població de l'Estat (més de 8,3 milions de persones) que supera els 65 anys d'edat i es calcula que l'any 2031 seran un 25,6% del cens. Per contra, la població activa, és a dir, en edat de treballar, és de 38,47 milions i es preveu que es redueixi en 1,7 milions en els pròxims 13 anys.

La situació ha empès el Banc d'Espanya a receptar que s'endarrereixi l'edat de jubilació fins als 67 anys, es recorri als plans privats de pensions i es rebaixin les prestacions d'un sector de la població que ja ha anat perdent capacitat adquisitiva. En els darrers set anys, les pagues dels pensionistes han pujat un 5% però, en paral·lel, la inflació ha crescut un 9,1%. Això significa que s'han produït quatre punts de pèrdua de capacitat adquisitiva, que es tradueixen en uns 42 euros al mes menys de mitjana tenint en compte que la pensió mitjana és de 1.050 euros.

Els experts veuen necessari afrontar reformes per adaptar el sistema a la realitat del moment i posen sobre la taula la necessitat de buscar altres vies per finançar les pensions. També alerten dels riscos i les conseqüències que suposa que el model econòmic pivoti en la precarietat laboral. Núria Bosch, Miquel Puig i Miren Etxezarreta radiografien l'escenari, reflexionen sobre la fórmula plantejada pel Banc d'Espanya i proposen solucions alternatives.
 

Un grup de jubilats d'Olot, en una imatge d'arxiu Foto: Martí Albesa


1. És imprescindible allargar l'edat de jubilació als 67 anys?

L'economista Miquel Puig posa perspectiva a la situació del sistema de pensions. Recorda que el "pacte intergeneracional" subscrit dècades enrere ha entrat en situació de "desequilibri" perquè a la població espanyola creix més el nombre de jubilats que el de joves amb feina. "El sistema és insostenible si les pensions s'han de pagar només amb les contribucions dels joves. Per això, apareixen propostes com retallar les prestacions o allargar l'edat de jubilació. Però hi ha altres vies que no passen només per les contribucions dels treballadors", sosté Puig, doctor en Economia i articulista.

La doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials Núria Bosch considera imprescindible que l'edat de jubilació s'allargui fins els 67 anys bàsicament per la relació que hi ha entre la quantitat de persones jubilades i la de població activa, que "cada cop té més gent sobre les seves espatlles per mantenir". Bosch argumenta que tenir 65 anys no és el mateix que fa tres dècades. "La gent viu més anys i arriba en millors condicions de vida", afirma. Sí que considera, però, que cal tenir en compte certs sectors -i posa d'exemple el de la mineria- en què l'edat sí que és un factor determinant perquè els treballadors es puguin jubilar abans.

Miquel Puig: "El sistema és insostenible si les pensions s'han de pagar només amb les contribucions dels joves"

L'economista Miren Etxezarreta, en canvi, es mostra crítica amb les receptes del Banc d'Espanya, inclosa la proposta d'allargar l'edat de jubilació. "És una solució falsa. Cap persona a partir dels 50 anys troba una nova feina i les empreses no contracten treballadors a aquestes edats, al contrari, forcen pre-jubilacions", raona Etxezarreta, doctora en Economia i activista vinculada a moviments socials. L'economista basca considera que "el problema de les pensions s'ha construït" per beneficiar els interessos del "capital financer". No considera que hi hagi una dificultat per pagar les pensions sinó que el model utilitzat fins ara -només basat en les contribucions dels treballadors- es pot repensar buscant altres vies que aportin recursos, com la impositiva.    
 

Luis María Linde, aquest dimecres al Congrés dels Diputats Foto: Europa Press


2. Hi ha receptes alternatives a la del Banc d'Espanya?

La fórmula plantejada pel Banc d'Espanya, que compta amb el vistiplau del govern espanyol -aquest dimecres al Congrés es va demostrar que hi ha sintonia entre el governador de l'ens regulador, Luis María Linde, i el missatge defensat pel PP-, ha actualitzat la reflexió sobre la viabilitat del model. I els experts veuen alternatives a endarrerir l'edat de jubilació fins als 67 anys, rebaixar prestacions i recórrer a plans privats per fer viable l'atenció als pensionistes. Tal com exposa Etxezarreta, una via per sufragar el cost de les pensions seria la dels impostos. "Fer pagar més els que més tenen", puntualitza. L'economista basca recorda que "cap altra despesa es cobreix només amb les cotitzacions dels treballadors" i es mostra poc partidària de les solucions aportades pel Banc d'Espanya. "Si ens proposen plans privats, per què no podem incrementar les aportacions a les arques públiques en lloc de passar per la banca?", es pregunta.

Puig manté la tesi que el sistema actual és "massa rígid". "Pagar una part de les pensions també amb impostos no és desgavellat", afirma. Recorda, però, que per incrementar la pressió fiscal és indispensable un "pacte social". Sense perdre de vista que les particularitats de l'economia dels països de l'Europa septentrional és diferent de la de l'estat espanyol, Puig puntualitza que "hi ha un moviment al nord d'Europa que passa per allargar l'edat de jubilació", per "forçar l'estalvi dels joves" i per alliberar els jubilats de les restriccions de poder treballar. Posa d'exemple Suècia, on s'orienten les contribucions a plans de pensions privats per completar el sistema públic.

Núria Bosch: "Si hi hagués més bonança i una etapa de creixement, hi hauria més ingressos i seria un estímul"

Bosch comparteix la lectura que es pot evitar que les prestacions del servei públic de pensions es redueixin si es busquen fórmules per finançar-les a partir de la borsa d'ingressos generals i no només a partir de les cotitzacions. Ara bé, una cosa és evitar que baixin, diu Bosch, i l'altra que es puguin incrementar, un fet que avisa que és "difícil". És per això que considera que els plans privats de pensions poden ser una manera de "complementar" les prestacions. Recorda que, de fet, el sistema de pensions ha quedat tocat, sobretot, arran de la crisi econòmica. "Si hi hagués més bonança i una etapa de creixement, hi hauria més ingressos i seria un estímul", assegura.
 

Un grup de dones de Ribera de Cardós fent exercicis de memòria. Foto: ACN

 
3. Quins errors ha comès el govern espanyol?

Les pensions són una qüestió sensible i qualsevol retallada de les prestacions influeix en una bossa molt rellevant d'electors. El cost electoral que pot tenir qualsevol tisorada aplicada a les pensions o al poder adquisitiu dels jubilats ha condicionat les decisions dels grans partits. "Tots diuen que les pensions no es toquen", subratlla Puig. Però més enllà del temor al càstig electoral, els partits que han comandat el govern espanyol han comès errors, alguns motivats per l'immobilisme o per la incapacitat d'actuar sobre el model productiu. "El gran error d'Espanya ha estat permetre que la xifra d'atur es disparés i apostar per una economia de salaris baixos. Es creen llocs de treball però cotitzen massa poc, i això és un problema", sosté Puig.

"La guardiola de les pensions s'ha reduït pel deteriorament del mercat laboral, que no ofereix salaris decents i prioritza la temporalitat"

La manera en com s'ha afrontat la crisi econòmica és, també segons Bosch, el principal error que s'ha comès. Hauria calgut, diu, un altre model productiu per evitar un "atur estructural". Si hi ha dèficit a la guardiola de la Seguretat Social no és perquè "s'hagin pagat pensions de més" sinó perquè s'ha fet una política econòmica "errònia", que ha provocat un "dèficit" pel qual els governs s'han vist abocats a recórrer als recursos arraconats. "La guardiola de les pensions havia de servir pel que arribarà d'aquí a cinc o sis anys, quan es jubili una generació de treballadors que ha cotitzat sempre. De fet, ara hauríem d'estar estalviant", completa Puig.

La lectura d'Etxezarreta és més contundent. Repeteix que el "principal error" és limitar la fórmula per pagar les pensions a les contribucions -sense explorar altres vies- però també posa el focus en les decisions "polítiques" que han dibuixat l'escenari actual. "La guardiola de les pensions s'ha reduït pel deteriorament del mercat laboral, que no ofereix salaris decents i prioritza la temporalitat", raona l'economista basca, que lamenta l'enfocament de l'anomenat "problema" de les pensions. "S'ha camuflat la realitat amb el missatge que no hi ha diners", afirma Etxezarreta. "Però les decisions que es poden prendre són estrictament polítiques", sentencia.  

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.