Vídeos

Anterior
Següent
La infància de Salvador Illa: «No he estat mai un nen massa mogut»
02 de maig del 2024

"Em feu fer unes coses...".  Però les campanyes és el que tenen i més val comentar una fotografia que no pas mirar d'encertar el preu del quilo de taronges. Amb un somriure de resignació, Salvador Illa, candidat del PSC a les eleccions del 12 de maig, aguanta la imatge d'infantesa que ha triat per a l'entrevista amb Nació. És en blanc i negre, i hi apareixen dos nens vestits igual, amb les mateixes ulleres, fins i tot amb els cabells tallats de la mateixa manera, que es veu clar que són germans. Són el mateix Illa (a l'esquerra, el gran) i el seu germà Josep.

"Falta en Ramon, que encara no havia nascut", explica. Ha escollit aquesta foto perquè creu que és bonica, i reflecteix l'estimació i la unió que té amb el seu germà Josep, i també amb en Ramon, amb qui es porten deu anys. "Estic molt unit amb els meus germans", diu. Tots dos tenen la seva vida professional al marge de la política, però els germans Illa, fills d'en Josep Illa i la Maria Roca, sempre troben el moment per enviar-se algun missatge o donar-se suport i consell, sobretot en l'àmbit "més personal".

Com ens hem d'imaginar Salvador Illa de petit? Va costar fer la fotografia i que els dos nens estiguessin quiets? "No estat mai massa mogut ni excessivament entremaliat", reconeix. En aquest sentit, es podria dir que no ha canviat gaire el petit Illa i el candidat del PSC, també de tarannà tranquil. "Era bastant obedient, un nen normal", resumeix. Se sap bé el programa electoral, el missatge que ha de donar en cada míting de campanya i com participar en els debats, però es nota que no li agrada parlar d'ell mateix.

Autors: Oriol March i Bernat Surroca / Edició: Núria Garrido / Fotos: Hugo Fernández

Un viatge amb el Tren dels Llacs: m'acompanyes?
01 de maig del 2024

Tu també romantitzes els viatges en tren? Vols sentir-te com un personatge d'una novel·la d'aventures? O senzillament vols gaudir del paisatge sense preocupar-te de res?

Avui he vingut a descobrir en primera persona el trajecte del Tren dels Llacs, un dels recorreguts que proposa Turistren, el conjunt de Transports Turístics d'FGC Turisme, juntament amb el Cremallera i Funiculars de Montserrat, el Cremallera de Núria i el Tren del Ciment. M'acompanyes?

Amb el suport de FGC Turisme i Turistren.

La infància de Jéssica Albiach: «Vaig créixer una mica en tribu»
29 d'abril del 2024

La cap de files dels comuns a les eleccions, Jéssica Albiach, repeteix candidatura al Parlament però encara no s’ha acostumat del tot a les fotografies. Li ve de petita, explica, mentre ensenya una imatge que serveix per recordar la seva infància. “Jo estic fent-hi una ganyota i l’he escollit perquè reflecteix molt bé el que em passa amb les fotos, encara que ara em toqui tenir la meva cara per tot Catalunya, i és que no m’han agradat mai”, comenta. Allò li generava una contradicció, perquè el món de la fotografia -si no hi havia de sortir ella- sí que era un pol d’atracció per a la Jéssica que encara vivia al País Valencià. Més tard, ho solucionaria estudiant fotografia, per poder-la practicar sense patir la pressió del focus. 

Al retrat que sosté a les mans, després de l’entrevista política amb Nació prèvia als comicis del 12 de maig, apareix la mare de la candidata. Volten per València, creu recordar Albiach. És un fotograma d’una infància “feliç” travessada per una criança monoparental amb molt de suport familiar. “Una mica tribu, una mica prole, apunta la representant de Comuns Sumar, després que la seva mare la tingués “molt jove” i se separés del seu pare. En aquest context, les figures dels avis, la tieta o la besàvia van fer-se nuclears per a la vida quotidiana de Jéssica Albiach.

Aquesta infantesa “una mica anòmala” va acabar d’agafar terrenalitat i valencianitat amb les visites constants “a la barraca” dels avis. “Era una caseta envoltada de tarongers”, diu, mentre recorda ajudar l’avi a collir-ne els fruits. També menciona les tomaqueres, els llimoners, les anades i vingudes amb la bici i els cops de mà a l’àvia, en aquest cas per regar les plantes. Així passava els caps de setmana i els estius Jéssica Albiach. “Tot molt senzill i tranquil”, remata.

Autors: Joan Serra Carné i David Cobo / Edició: Núria Garrido / Fotos: Hugo Fernández